dijous, 14 de juny del 2012

RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX

Clandestinitat al Valldoreix dels anys 40

Durant els primers anys quaranta del s. XX una bona part de la societat valldoreixenca participava molt activament del nacional-catolicisme


Josep Pallach

En aquests anys de fervor religiós, es restitueixen les campanes a Sant Cebrià, s’inicien les misses als jardins de Casa Manich i s’inicia l’aplec valldoreixenc de la Salut. També proliferen les marxes uniformades de Falange. Al mateix temps Valldoreix es convertia en un centre d’activitats clandestines, en bona part per les seves característiques urbanístiques. Per una banda Luis Stern, un jueu alemany amb casa a la Rambla Catalunya de Barcelona i a l’avinguda Jacint Verdaguer de Valldoreix des del 1930, amagava a la seva casa de Valldoreix, jueus que creuaven els Pirineus amb el suport de la xarxa Martin. Aquests jueus clandestins alguns cops patien congelacions de les seves extremitats i eren tractats gràcies a Stern a la clínica Plató de Barcelona pel Dr. Ferran Martorell i Otzet i el seu ajudant el Dr. Jaume Torner, valldoreixenc i amic d’Stern. Els jueus clandestins eren traslladats al cap d’uns dies a Gibraltar o Lisboa i embarcats cap a Amèrica.

D’aquesta xarxa d’evasió de jueus formaven part Max Diamant, jueu i persona propera al POUM i Josep Pallach que decidí retornar a Catalunya l’any 1942. La relació entre Stern, Diamant i Pallach va ser clau per a que al novembre de 1943, se celebrés a la casa valldoreixenca de Luis Stern la I Conferència Nacional del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). En aquesta Conferència clandestina s’acordà publicar Unitat, com a òrgan d’unitat sindical i socialista a través dels Grups d’Unitat Obrera o Socialista (GUOS). També s’escollí un comitè executiu d’on destacaren noms com el de Josep Pallach que un any abans havia retornat clandestinament a Catalunya, David Rey (Daniel Rebull), Enrique (Quique) Rodríguez Arroyo, Josep Pané o Estaran.

David Rey havia impulsat la reorganització del POUM, publicant clandestinament L’Espurna, amb un primer número editat amb motiu de l’afusellament del President Companys l’octubre de 1940, La Forca, un títol que amagava les sigles del Front Obrer Revolucionari Català Antifeixista, antecedent del Front de la Llibertat. Quique Rodríguez publicà a finals del 1943 a Valldoreix El Combatiente Rojo, una de les primeres publicacions clandestines antifranquistes que apareixen a Espanya i La Batalla al setembre de 1944. Algunes d’aquestes publicacions havien estat impreses en una impremta clandestina que s’havia instal•lat a Valldoreix.

Juanjo Cortés Historiador Valldoreixenc